Ens atenallen les paraules/
que s’avancen al pensament
Manel Rodríguez-Castelló
Jo t’estime,
perquè ets el collar
de l’insomni
en les arrels de les coses
que es diuen reals.
BESSSÓ, Pere, inèdit, 16 julio 2011
Sembla que el poeta digui que estima la poesia, el collar, l'ornament al coll, que uneix cos i ànima. Perquè l'insomni s'identificaria amb la nit, amb la poesia, amb les arrels de la saviesa, de "les coses/ que es diuen reals", amb l'amor. La cita parlaria de com la intuïció guia la realització del poema.
Fa 1 dia
Entrades
4 comentaris:
Molt complicat per a mi, Helena.
Normalment quan una persona té insomni, ho passa mal i la referència al collar, seria l'equiparació amb allò que fa bell fins i tot el sofriment. No ho sé, igual et sembla un disbarat!!!
Ibn Hassam, amiga Joana.
I els meues insomnis són dolorosos, pero productius. Són hores en què em guanya la Poesia.
Besets amb o sense petó.
Pere
Guanyar temps a la nit i produir des del "patiment". Molt bo.
Joana: per a mi també és complicat! Tots parleu del sofriment en fer un poema.
Pere: que et continuï guanyant la poesia!
Estonetes: ja ho diuen, que el sentiment en art va acompanyat de dolor.
Publica un comentari a l'entrada