ulls
en calç viva
a la deriva
no saben veure
el foc que els espedaça
són com l’aeroplà quan ensopega
la muntanya sagrada
coses d’aquesta mena
no s’aprenen
als llibres
LUZÓN, Rubén Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans
Els ulls, que connecten directament amb els sentiments, “en calç viva” perquè cremen amb el sol del “foc que els espedaça”, van a la deriva perquè l’amor no té guia. Com papallones atretes per la llum que les devora, “són com l’aeroplà quan ensopega/ la muntanya sagrada”, el seu vol és limitat per les coses terrenals. Aquestes coses no s’aprenen ni en la poesia: surten d’un mateix. Aquest poema posa la vida, l’experiència, per sobre de la reflexió o l’art.
Fa 1 setmana
Entrades
6 comentaris:
Helena, no sé on vaig llegir, o potser escoltar, ja no ho recorde molt bé (els nervis supose...), que estar enamorat es com mirar al sol i sentir-te enlluernat en un primer moment per a passar despés a estar il·luminat.
Vindria a ser el mateix que tu comentes, passar de la resplendor que impedeix poder contemplar el paissatge a la claror que es va produïnt després de la primera contemplació que ens deixa gaudir-lo millor i amb més intensitat.
Una abraçada d'una seguidora que ultimament s'ensopega continuament i acabarà pitjor que el prirata "pata palo"
directe el poema...ulls en calç viva...imatge violenta i bella....només s'apren per l'experiència suposo
Elvira:
Acció-reflexió han de ser alternades constantment, crec jo.
Hola Helena.
No havia llegit res de Ruben Luzón, y la teva tria sera el tret de sortida.
Una abraçada.
¿Què seria de nosaltres sense els poetes joves? Són el bosc que creix després de l'incendi de la vida.
Una imatge preciosa, Olga.
Publica un comentari a l'entrada