UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 24 d’abril del 2010

Ubi sunt

On és la imatge pura
que puja al cim de la llum
i ens és retornada en pluja,
convit de lluernes joguinaires?
On és la paraula perfecta
que li estalvia preguntes al cor
i deixa que l'home descanse,
aigua blana d'eufonies?
Combat amatori
el de l'ull i la canya.

MOMPÓ, Francesc dins el bloc Uendos, greixets i maremortes

On és la imatge poètica que ens eleva al cim de la saviesa, i baixa en forma de versos, la “pluja”, que és el “convit de lluernes joguinaires”, els intèrprets de la veu poètica, es pregunta ella. On és la “paraula perfecta”, que estalvia incerteses en una mètrica plena d’eufonies? Aquestes imatges o paraules són difícils de trobar. És la lluita que fa qui estima entre la vida i l’art, entre el veure-hi de lluny i de prop, entre el que permeten de veure les canyes que protegeixen de l’exterior, i les mateixes canyes, si pot ser entremesclant els dos elements.

5 comentaris:

Joana ha dit...

Si tobarem la image pura i la parula perfecta... i a més guanyarem el combat amatori, crec que la vida seria un cami de roses sense cap espina.
Un poema molt suggerent i un comentari brodat.
Gràcies, Helena, una vegada més per compartir.
Una gran abraçasa.

Francesc Mompó ha dit...

Moltíssimes gràcies, Helena, pels teus valuosíssims comentaris. La poesia ha d'estar en deute amb tu per la teva labor divulgativa.
Una abraçada

Olga Xirinacs ha dit...

Malgrat la quantitat de poetes i de llibres de poesia editats, aquesta ja ni es contempla en les propostes de sant Jordi. M'ho deia el meu editor, poeta, i és cert.
En canvi, els poetes són a la base de la millor literatura i, per concentració i qualitat, brillen al capdamunt com diamants polits.

Helena Bonals ha dit...

Gràcies a tots tres per seguir-me en la meva dèria.

La poesia no es contempla en les propostes de Sant Jordi, i per tant jo no sóc prou contemplada tampoc! Però així et pots sentir més individual, "per concentració i qualitat", com dius tu Olga.

Joana ha dit...

Helena, si passes pel bosc m'escoltaràs llegint, L'eruga del mar, però no t'espantes, please, no sé com he tingut tan gran gossadia.
Una gran abraçada