Por, ràbia, desgràcies i tuberies plenes de merda
Por, persones amb carn i persones sense carn
Una explosió, matèria orgànica i metralla
Txernobil brain dins el bloc Petites discrepàncies
D’entrada tot allò orgànic, allò més terrenal, brut, miserable.
Després la veu poètica destria les persones amb carn i les persones sense carn, les persones humanes i les que no, dins de la misèria de l’existència dins una guerra, per exemple, dins la vida en general al capdavall . Aquí allò orgànic, l'empatia, és bo.
"Una explosió, matèria orgànica i metralla": l'abstracció i l'empatia entremesclades, seria una imatge de la creativitat, que neix de la duresa de la vida. La idea també explota, és com una revolució, com enamorar-se.
Fa 1 dia
Entrades
4 comentaris:
Ufff!!! Helena, el poema em resulta molt extrany. La teua interpretació m'ajuda bastant, però mai no el compararia amb el fer d'enamorar-se.
No sé crec que l'enamorament es mereix una poema molt més espriritual. És una etapa de la vida en la vida d'una parella on tot és idílic i màgic i ací al poema aquest, la veritat, crec que no hi és enlloc la màgia.
De tota manera sols és un punt diferent.
Gràcies per compartir
Sembla més por que enamorament. Però de fet els primers instants d'enamorament, sempre estan envoltats pel tel de la por, por a no ser correspost, al ridícul, a que no funcioni... Potser la meva és una visió més masculina que la de la Joana amb la seva cerca de la màgia.
i la por, sempre la por...
us animo a passar-vos-hi: http://petitesdiscrepancies.blogspot.com/
Això de la revolució d'enamorar-se ho diu Francesco Alberoni. Jo crec que enamorar-se no és cap delícia, generalment. Tot són punts de vista.
Publica un comentari a l'entrada