El suburbi
Sota la ciutat, queda més lluny el cel,
Les mirades desconeixen horitzons,
Goberna la negra nit, permanentment.
Sota la ciutat, la llum falsa uniforma
tantes siluetes que vaguen espectrals
buscant el veritable sol, constantment.
Sota la ciutat, rastres de temps remots
Deambulen per carrers sense memòria
Mesclats amb les dèbils ombres del present.
Sota la ciutat, hi ha una altra ciutat
Com partida imatge d’un mirall trencat,
Que, encara que impronunciable, es pressent.
ACÓZAR, Pol dins el bloc "El Quadern Blanc"
Com la caverna de Plató, la ciutat submergida és "lluny el cel", també ho són els "horitzons", l'esperança, sempre és fosc. Els que hi vaguen com fantasmes, busquen "el veritable sol" de l'ideal platònic irrecuperable, el de la infantesa feliç que molts portem dins, per exemple. De la qual ara només en resten "les dèbils ombres del present". Sempre clandestinament, "impronunciable", aquesta ciutat, com un mirall trencat que no tornarà a recompondre's mai, es pressent com un a priori, de la mateixa manera com allò primitiu és l'origen de tot.
Fa 2 dies
Entrades
2 comentaris:
De vegades, com a la caverna de Plató, cal baixar al món de les ombres o en aquest cas sota la ciutat, per a entendre millor el món.
No veurem la veritable llum, si abans no entenem totes les misèries humanes. Apreciarem millor l'horitzó si abans hem conegut la negra nit.
Les ombres del passat barrejades amb les del present persisteixen com la imatge d'un mirall trencat, però són necessaàries, sense elles dificilment podriem trobar el sol, l'horitzó, la llum en definitiva.
Gràcies Helena per oferir-nos aquest poema, que per a mi suposa una constant lliuta per aconseguir retrobar un firmament clar i ras on gaudir d'una autèntica llibertat i felicitat.
Joana:
"per a mi suposa una constant lliuta per aconseguir retrobar un firmament clar i ras on gaudir d'una autèntica llibertat i felicitat": per a mi també. Ja diuen que vas al cel quan has estat a l'infern.
Publica un comentari a l'entrada