Extensió
-
El teu món interior,
en les parets de la cambra on escrius,
en la mirada d'una fotografia,
en una peça de roba que t'estimes,
en cada vers que has entès...
Fa 1 setmana
L'obra seria el sabó, el suavitzant la crítica, se'n pot prescindir, però ajuda.
Els que diuen que els crítics són artistes frustrats és que en són ells, de crítics frustrats.
“Per una vela en el mar blau”, de Carner.
6 comentaris:
Quin gran poema! Què fer quan l'objecte estimat no obeeix els ideals estètics? Sempre m'ha agradat la claredat del Quixot quan Sancho li diu que Dulcinea ni és bella ni és principal: "píntola en mi imaginación como la deseo" i cap avall que fa baixada.
Tots hauríem de fer com Don Quixot, calordeforn.
Aquest sonet és un bon exemple de lítote. Es va explicant una cosa pel que no és. Per l'ús sistemàtic que en fa m'ha recordat a un de Catul on va dient d'una dona que no té tal qualitat positiva ni aquesta altra:
Hola niña. No es chata tu nariz,
ni tienes pies bonitos, ni ojos negros,
ni dedos largos, ni la boca limpia,
ni una lengua, en verdad, nada elegante,
amiga del formiano manirroto,
¿eres tú la que dice la provincia?
¿tú la que ahora comparan con mi Lesbia?
¡Qué siglo tan estúpido y grosero!
Joan,
no me'n recordava del significat de lítote. Gràcies per explicar-me el poema millor que jo!
Emulant Campoamor,
En aquest món camaleó
res és tant bell o tant lleig
com decideix la faiçó
dels ulls que en fan l'escaneig
Anònim,
bona paràfrasi!
Publica un comentari a l'entrada