UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

divendres, 15 de gener del 2016

LXIX
L’empremta d’aquells besos;
cordills nuats


al dit de la memòria.

Jesús M. Tibau dins La pluja ha vessat milions de núvols abans

La realitat viscuda en forma de besos fets, la veu poètica voldria recordar-la com a experiència que es vol retenir en la memòria, com quan et fas un nus al dit per a això. És l'empremta de la bellesa, que romandrà a l'inconscient com a mínim gràcies a aquest mateix poema, que és un nus en ell mateix.

2 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

més que gràcies

Helena Bonals ha dit...

Més que gràcies a tu, Jesús M.!!!