LXIX
L’empremta d’aquells besos;
cordills nuats
al dit de la memòria.
Jesús M. Tibau dins La pluja ha vessat milions de núvols abans
La realitat viscuda en forma de besos fets, la veu poètica voldria recordar-la com a experiència que es vol retenir en la memòria, com quan et fas un nus al dit per a això. És l'empremta de la bellesa, que romandrà a l'inconscient com a mínim gràcies a aquest mateix poema, que és un nus en ell mateix.
La realitat viscuda en forma de besos fets, la veu poètica voldria recordar-la com a experiència que es vol retenir en la memòria, com quan et fas un nus al dit per a això. És l'empremta de la bellesa, que romandrà a l'inconscient com a mínim gràcies a aquest mateix poema, que és un nus en ell mateix.
Entrades
2 comentaris:
més que gràcies
Més que gràcies a tu, Jesús M.!!!
Publica un comentari a l'entrada