UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimecres, 24 de febrer de 2016

Tanka Núm. 6

Capitell dins Galeria de tramuntana


Esventa els grisos
que la claror no juga
a mitges tintes!
Com la podries perdre
si mai no va ser teva?

RECER d'Anton Carrera

És en blanc o negre, "Esventa els grisos": o estàs enamorat o no, o tens dins l'a priori per acabar estant-ho. En aquest cas, ella, d'enamorada no ho ha estat mai. Diuen que la poesia il·lustra el que és obvi, que si no tens res no pots perdre res: si ella no ha estat mai enamorada de la veu poètica, ell no l'ha perdut en cap moment. 

Aquest capitell semblaria la representació d'un animal que es troba al mig de dos animals més, tot queixalant-los. Com el que és gris entre el blanc i negre, com un home entre dues dones. Pel que fa al poema, és dels que es fan rellegir fins i tot després d'haver-lo interpretat.

2 comentaris:

Jordi Dorca ha dit...

És molt bo, com la claror divina.

Helena Bonals ha dit...

Thank you, Jordi!