El rou s'hi posa.
Atrapat en bellesa,
surts a besar-la.
DORCA, Jordi
Només besar
la bellesa infinita
no se sent.
ROSANAS, Carme
[dins I encara els versos]
La meva millor amiga de petita era tan i tan maca que un dia li vaig fer un petó cast com el que surt a Peter Pan. Un infant, en principi, si té bellesa en té molta, i si és una noia encara més. El rou que s'associa amb el principi de la vida recau en el poema com si d'una planta es tractés. El qual es fa estimar, com l'autor del poema es fa estimar de retop.
Només amb besar la "bellesa infinita" d'un poema no n'hi ha prou. Has d'anar al cor del poema.
7 comentaris:
interpretació molt fina, Helena; és un goig llegir-vos: em feu rumiar molt
Com sempre, Jordi, no sabia que sabia fins que m'hi he posat.
Rega el poema... i florirà
Trobar a faltar la bellesa infinita, que intuïm tot just, en un poema o a la vida i mai no l'atrapem, potser perquè mai no arribem del tot al cor, del poema, de la vida.
M'ha agradat seguir una mica la teva interpretació, que tal com diu en Jordi, fa pensar.
Gràcies, de nou.
Carai. Quan besi pensaré en valtres. I en sortirà un poema? O un altre bes?
Quà macos que sou. Un bes sonor.
xavier pujol,
el poema floreix sol, la interpretació és la papallona o l'abella que s'hi posa.
Carme,
m'han agradat molt els dos poemes, el teu i el del Jordi.
cantireta,
quina diferència hi ha entre un bes i un poema?
Helena,
El bes és per a la pell. El poema, per a la pell i els ulls. Tots dos, però, amoroseixen l'ànim.
:-)
Publica un comentari a l'entrada