UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimarts, 4 de novembre de 2014

El color de la terra

D'una foto de sa lluna. Il·lustració de Carme Rosanas


Erma, la terra, 
i encara els bells colors. 
Força amagada, 
i suau, el seu traç. En el silenci, criden matolls 
esparsos, com instants ben nets, 
de solitud a l'ànima.

ROSANAS, Carme dins Col·lecció de moments

La terra després de l'estiu, de la plenitud, ara erma, agostada. Però tant o més bella, de manera continguda, de traç suau, no com a la primavera. Amb els "matolls esparsos" que criden com ho fa la poesia. Que parlen de la solitud a l'ànima, la invisible, la més difícil de constatar, la que fa més mal.

6 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Helena, bon complement (o continuació) del poema de la Rosanas.
Cadascú el pot intuir a la seva manera, i la teva, sempre és orientativa.

Helena Bonals ha dit...

Xavier,
m'agrada que em llegeixis aquí!

Carme Rosanas ha dit...

Moltíssimes gràcies, Helena, per portar el meu poema fins aquí.

La teva lectura i la teva interpretació sempre enriqueix tots els poemes i m'agrada molt aquesta que fas d'aquest poema.

Una abraçada

Helena Bonals ha dit...

Carme,
només he fet cas del Jordi!

Jordi Dorca ha dit...

Bonic,bonic.
Sintaxi valenta.
Tot.

Helena Bonals ha dit...

M'agrada que parlis de sintaxi, Jordi.