UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

divendres, 7 de novembre de 2014


El rou s'hi posa.
Atrapat en bellesa,
surts a besar-la.

DORCA, Jordi



Només besar
la bellesa infinita
no se sent.

ROSANAS, Carme

[dins I encara els versos]
La meva millor amiga de petita era tan i tan maca que un dia li vaig fer un petó cast com el que surt a Peter Pan. Un infant, en principi, si té bellesa en té molta, i si és una noia encara més. El rou que s'associa amb el principi de la vida recau en el poema com si d'una planta es tractés. El qual es fa estimar, com l'autor del poema es fa estimar de retop.

Només amb besar la "bellesa infinita" d'un poema no n'hi ha prou. Has d'anar al cor del poema.

7 comentaris:

Jordi Dorca ha dit...

interpretació molt fina, Helena; és un goig llegir-vos: em feu rumiar molt

Helena Bonals ha dit...

Com sempre, Jordi, no sabia que sabia fins que m'hi he posat.

xavier pujol ha dit...

Rega el poema... i florirà

Carme Rosanas ha dit...

Trobar a faltar la bellesa infinita, que intuïm tot just, en un poema o a la vida i mai no l'atrapem, potser perquè mai no arribem del tot al cor, del poema, de la vida.

M'ha agradat seguir una mica la teva interpretació, que tal com diu en Jordi, fa pensar.

Gràcies, de nou.

cantireta ha dit...

Carai. Quan besi pensaré en valtres. I en sortirà un poema? O un altre bes?

Quà macos que sou. Un bes sonor.

Helena Bonals ha dit...

xavier pujol,
el poema floreix sol, la interpretació és la papallona o l'abella que s'hi posa.

Carme,
m'han agradat molt els dos poemes, el teu i el del Jordi.

cantireta,
quina diferència hi ha entre un bes i un poema?

cantireta ha dit...

Helena,

El bes és per a la pell. El poema, per a la pell i els ulls. Tots dos, però, amoroseixen l'ànim.

:-)