el vertigen passat
al cor s’enquista.
TEULATS, Sílvia
Com en anglès "fall in love" és caure enamorat, la veu poètica cau en l'abisme de l'autèntica passió, del que és sublim. El "vertigen passat", l'emoció queda gravada al cor, i ja no en fuig. És com quan fas un primer poema, que ja no pots deixar de tornar a fer-ne més d'hora o més tard.
11 comentaris:
El cor s'enquista
i l'ànima s'esquinça.
Ostres, moltes gràcies per aquest comentari. És un honor sortir aquí amb un comentari teu. M'agrada molt com l'has interpretat, m'animes molt a continuar-ho provant.
Xavier,
sense esquinçar-se el cor potser no estaríem enamorats!
Sílvia,
per això ho faig, per animar-te. I també perquè ho fas molt bé.
Ostres, la Sílvia també fa poesia? És molt bonica, ha començat amb força.
Loreto,
en té un d'encara millor, la Sílvia, aquí.
un caure sublim!
preciós!
Una bonica sorpresa, descobrir els nous reptes de la Sílvia i a la vegada, gaudir de la interpretació que hi fas tu, Helena !
Felicitats a les dues !!
Artur,
gràcies pels elogis! La Sílvia s'ho mereix.
m'ha agradat la teva glossa .....la idea que l'emoció queda gravada
Un abisme que el cor no defuig.
Elfreelang,
no pot ser d'altra manera, hi ha coses que romanen, que no te les pots arrencar de sobre.
Rafel,
el cor no defuig l'abisme, la raó sí.
Publica un comentari a l'entrada