A Helena Bonals
Sincers i quasi
lúcids en la disbauxa,
de gest ferotge,
músics, bergants, poetes,
monstres que encara udolen.
DORCA, Jordi dins Sang vençuda
Amb la sinceritat que Jordi Dorca sempre atribueix als poetes, acompanyada per la lucidesa "en la disbauxa", la de la mateixa poesia. Com "els savis dits de cec" d'Espriu. "de gest ferotge", abstracte, el dels "bergants" amb el sentit de brètols, acompanyant aquesta paraula de "músics" i "poetes", aparentment diferents en les connotacions. Els "monstres que encara udolen", ho farien en la poesia. Podria ser el cas de "el sueño de la razón produce monstruos", que deia Goya. És un afalac molt gran que l'autor d'aquest poema es consideri bon amic de qui escriu això.
8 comentaris:
Dues petites joies, el poema de l'amic Jordi i el comentari de la'miga Helena...
Enhorabona a tots dos.
Carme,
tu també ets una bona amiga!
Moltes gràcies a tots.
Magnífics els versos i xulíssima la teva reflexió posterior.
Bona setmana.
Gabriel,
gràcies de part meva!
Gràcies, Gabriel!
Set lletres.
Si udolem hi ha sang a la vena. Monstres, doncs, que breguen.
cantireta,
hi ha sang a la vena que bull!
Publica un comentari a l'entrada