UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 13 d’octubre de 2013

III

La vida, és vida perquè ho és
o perquè els poetes puguem cantar-la?
Consciència viva...
Si no la cantéssim, com ho sabria?
Si no la cantéssim, voldria
la vida viure?

PARCERISA, Valentí dins A contrallum

Diguent-ho d'una altra manera, la vida, és feta per ser convertida en poesia, ajudant-nos a viure alhora, amb "consciència viva", la saviesa que confereix el poema. Sense poesia, es pot viure? No pas per qui escriu això. Sense interpretació, fent una paràfrasi, voldria la poesia viure?

9 comentaris:

Vicent ha dit...

És abans el llenguatge o la matèria? és abans el soft o el hard? és abans el bé o el mal? Jo crec Helena que són la mateixa cosa.

Vicent

Vicent ha dit...

Tot i que cal saber i posar una barrera desesquizofrenitzadora entre mig d'ambdues coses i la poesia n'és de vida i la vida de poesia, tot i que cal saber on és cadascuna.

Vicent

Helena Bonals ha dit...

I la interpretació també és poesia, Vicent!

KRT ha dit...

Em sap greu ser tan prosaic, però la vida és primer. Primum vivere, deinde philosophare. Les abelles i els dofins també tenen el seu llenguatge, i si no canten, ballen. La sensibilitat dels poetes, que celebra la cara brillant de la vida en totes les seves manifestacions, no ha de girar-se mai d'esquena a la cara fosca: el dolor, el sofriment i els esforços del qui s'hi intenta revoltar. La poesia ha ajudat a les grans causes de la humanitat, però també hi ha hagut qui s'extasia mirant-se el melic, o una posta de sol. Una cosa no hauria d'excloure l'altra, però de vegades potser no ho tenim prou clar.

Helena Bonals ha dit...

Em sap greu de ser tan eixelebrada, però per a mi la poesia és primer! Una altra cosa són els avatars de la vida que ens n'allunyen.

La poesia social no és ben bé allò meu! La Cabré, a la carrera, me la va fer odiar. Estic d'acord, però, amb tu, Ramon, que una no hauria d'excloure l'altra.

KRT ha dit...

Devia ser la Rosa Cabré, oi? De literatura. Jo, fa més temps, vaig ser deixeble de la Teresa Cabré, de llengua, que s'esforçava a fer-me odiar la lexicologia i la semàntica.

Helena Bonals ha dit...

Rosa Cabré, sí. Ens va dir una cosa important, però, que els que estudiem literatura no som com els que estudien química, per exemple. La literatura ens és important com a persones, més enllà dels estudis.

Loreto Giralt Turón ha dit...

La vida no és res sense la cultura: sense la poesia, sense la pintura, sense la literatura, sense la música, sense el cinema... m'ha agradat molt el poema

Helena Bonals ha dit...

Loreto,
no és rebuscat, però omple molt, aquest poema.