UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimecres, 16 d’octubre de 2013

Poemeta/ El dia

El dia que em vas dir
que tornaries,
jo mirava per la finestra
amb ulls de vidre,
veient com et feies mínima,
quasi imperceptible,
fixament, molt fixament...

GUEROLA, Jordi dins Llibres i poemes (a estones)

Aquest seria un poema sobre el passat que es fa futur en el moment de passar. Quan l'altra persona va dir a la veu poètica que tornaria, segurament després d'un moment, ja anticipava un retorn en el temps, al cap dels anys. Un retorn en la finestra, els ulls de vidre de la poesia, sempre "mínima,/ quasi imperceptible". I el poeta la veia i la veu "molt fixament", com es veu alguna persona que s'estima.


7 comentaris:

Vicent ha dit...

Un poema molt expressiu, el fet d'acomiadar-se d'un ésser estimat, perfecte, amb l'enyorança del futur, de saber que dins d'un minut o uns instants ja no tindrem a eixa persona amb nosaltres.

Molt emotiu,

Vicent

Jordi Guerola ha dit...

Gràcies, Helena, allò bo de la poesi és que cada persona la pot fer seua i això és fantàstic, m´ha agradat molt la teu interpretació!

Helena Bonals ha dit...

Jordi,
era a punt d'esborrar-ho de vergonya! Però les coses s'han de fer, i si surt bé propina, que deia Pla.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Potser el poema vol captar el moment en que aquell que es queda se n'adona que l'altre no tornarà més.
M'ha encantat la teva interpretació, més positiva.

Helena Bonals ha dit...

Loreto,
a mi també m'agrada molt com ho resumeixes tu.

Vicent,
gràcies, tu també ho sintetitzes molt bé.

Interioritats ha dit...

Tot i que t'hagi dit que tornaria, l'instant on es fa mínima, quasi imperceptible, és un instant trist,fugisser, tot i que sigui un instant només.
M'ha agradat molt visitar-te.

Helena Bonals ha dit...

Gràcies, Gabriel! Ja veus que no sempre interpreto el mateix que l'autor, ni que tu.