El dia que em vas dir
que tornaries,
jo mirava per la finestra
amb ulls de vidre,
veient com et feies mínima,
quasi imperceptible,
fixament, molt fixament...
GUEROLA, Jordi dins Llibres i poemes (a estones)
Aquest seria un poema sobre el passat que es fa futur en el moment de passar. Quan l'altra persona va dir a la veu poètica que tornaria, segurament després d'un moment, ja anticipava un retorn en el temps, al cap dels anys. Un retorn en la finestra, els ulls de vidre de la poesia, sempre "mínima,/ quasi imperceptible". I el poeta la veia i la veu "molt fixament", com es veu alguna persona que s'estima.
Fa 3 hores
Entrades
7 comentaris:
Un poema molt expressiu, el fet d'acomiadar-se d'un ésser estimat, perfecte, amb l'enyorança del futur, de saber que dins d'un minut o uns instants ja no tindrem a eixa persona amb nosaltres.
Molt emotiu,
Vicent
Gràcies, Helena, allò bo de la poesi és que cada persona la pot fer seua i això és fantàstic, m´ha agradat molt la teu interpretació!
Jordi,
era a punt d'esborrar-ho de vergonya! Però les coses s'han de fer, i si surt bé propina, que deia Pla.
Potser el poema vol captar el moment en que aquell que es queda se n'adona que l'altre no tornarà més.
M'ha encantat la teva interpretació, més positiva.
Loreto,
a mi també m'agrada molt com ho resumeixes tu.
Vicent,
gràcies, tu també ho sintetitzes molt bé.
Tot i que t'hagi dit que tornaria, l'instant on es fa mínima, quasi imperceptible, és un instant trist,fugisser, tot i que sigui un instant només.
M'ha agradat molt visitar-te.
Gràcies, Gabriel! Ja veus que no sempre interpreto el mateix que l'autor, ni que tu.
Publica un comentari a l'entrada