Segon clam

I de qui era,

de qui ha estat l'estricta misèria del verb,

tan trista i tan certa al capdavall,

com el pou ho és de l'oblit

i la línia primera ho és pel foc

i al foc s'atansa com la set?

DORCA, Jordi dins Sang vençuda, de propera aparició

La veu poètica sembla que es pregunta d'on li vénen els versos, en tota la seva misèria, tristos i per això mateix veritables. Tristos com el pou "de l'oblit", el mateix del qual parlava Ferrater, aquell on suren els records al cap dels anys. Alhora, la "línia primera" de l'actualitat, el que és veritat ara, que "al foc s'atansa com la set", com les papallones s'atansen a allò que les devora. A quin fons pertany l'obra de la veu poètica, seria el clam del poema.