UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimarts, 24 de setembre de 2013

Esperit de joia

                                         Per a Govinda

Miríades d’animes

en una que besa

de la Terra

al Cel.

Així

ets tu,

tan amunt

com els estels

on l’arbreda es perd

pel camí de molsa

de la Terra

al Cel.

Així

ets tu,

tan alegra

com el rierol

parla a la muntanya

que sempre el vol

de la Terra

al Cel.

Així

ets tu:

tan plena

del consol

que innocent beu

tota sapiència

de la Terra

al Cel.

Així

ets tu,

de dia

com de nit

constant al temple,

l’amor fidel.

Jesús de Guardiola, 11-7-13

D'IRLANDA, Joan dins Foc nou

"Miríades d'ànimes", com milers de lectors té un poema, "que besa", que va de la terra al cel. La poesia és així, entre els estels i el camí de molsa de l'arbreda, entre la muntanya i el rierol, innocent entre el consol davant la vida i l'elevació de la poesia. I, sobretot, entre el dia i la nit, "constant al temple" de la creació, amb "l'amor fidel" del poeta a les paraules, i el seu "esperit de joia". També els versos d'aquest poema, com sol fer-ho el poeta, avancen i retrocedeixen de la mateixa manera que la poesia es mou entre els elements dels quals parla.

4 comentaris:

Vicent ha dit...

Efectivament, la joia d'estimar és inabastable, és immensa, va del cel a la terra i té en la poesia el veritable amor al llenguatge, que ho abasta tot, l'amor a les paraules.
Imagina't que la primera ciència va ser la poesia, d'ella traien els homes les veritats per a viure i crear, fins i tot les matemàtiques van eixir d'ella.

Salutacions amables des de València

Vicent

Mariola Nos ha dit...

Mesures relatives i tan certes ...

Bonic poema!

Helena Bonals ha dit...

Vicent,
no sabia que les matemàtiques van sortir de la poesia! Jo compto síl·labes, a vegades.

Helena Bonals ha dit...

Mariola,
com tota la poesia.