I aquell cop!, un sol impacte,
La ferida, tota la llum per
beure.
Contra el món sencer.
Un angle, un incendi,
el caire viu que em ve a rebre.
Un caire i prou, tan prim,
punyent.
Tota la sang oferir-li.
Bressol, mortalla.
Blanca, blanca
la música del bisturí.
DORCA, Jordi
dins Sang vençuda, de propera publicació
Una ferida, un sol cop, com a origen de tot. Que ens du a anar Contra mundum, "Contra el món sencer". Un incendi (forestal, que diuen els Manel) que comença amb aquest cop, amb la ferida del "caire" metafòric, "tota la sang oferir-li", tota la teva vida. "Bressol, mortalla", la connexió entre l'inici de la vida i la proximitat de la mort és evident. El bisturí que tant pot curar com matar però que sempre és una ferida d'arma blanca, el "blanca" és doncs una metonímia molt expressiva. "La música del bisturí" perquè es relaciona amb l'art, la ferida inicial es pot referir tant a l'amor com a la creació, estretament relacionats.
6 comentaris:
Gràcies, Helena. Ens ajudes a entendre les coses, que ja costa!
Gràcies, moltes gràcies.
Gràcies, Jordi.
Ja gairebé tinc el teu pròleg!
Has fet Helena un comentari molt enriquidor sobre el bisturí que cura i guareix les ferides de la paraula, l'art, la literatura, la poesia. Jo crec que has donat en el clau, arma blanca que pot matar com també guarir, segons com s'use i com esdevinga el destí.
Una abraçada
Vicent
Vicent, moltes gràcies! Has entès molt bé el meu comentari, m'agrada que t'hagis fet seguidor d'aquest bloc també.
El bisturí obre i en la ferida s'hi revela la llum interior. També com un arquet damunt de les cordes del violí, la música ens cisella i potser, a voltes, ens fa capir com som... o no.
Desitjo tenir aquest llibre a les mans...i felicitar-vos per ser qui sou.
Jo també desitjo de tenir el poemari del Jordi!
Publica un comentari a l'entrada