La realitat
imperant és
fer de la realitat un somni
i no fer el somni realitat.
fer de la realitat un somni
i no fer el somni realitat.
Voler el que es fa, i no fer el que es vol, sol ser el millor
que podem fer. No esperar que s'acabi el temporal sinó aprendre a ballar en la
pluja, he llegit alguna vegada.
Glops
de vida
assequen,
d’un glop,
la teua vida.
assequen,
d’un glop,
la teua vida.
Per la vida es perd la vida. En un instant es perden els
amics, la riquesa que tenim, que costa tant d'aconseguir.
Com el gos quan vinc i m’endevina, i lladra,
i belluga la cua, i refrega el morro
a l’escletxa de la porta. Així el poema:
en arribar, cal asserenar-lo.
a l’escletxa de la porta. Així el poema:
en arribar, cal asserenar-lo.
Quan
tens la idea del poema, n'has d'aconseguir la forma, les imatges amb les quals
construir-lo. Cal dominar les ganes de deixar anar el primer que et surt,
generalment.
De tu torne i, de lluny, a tu
torne, mirada infinita, a penes
vol, a penes tu, llibertat inèdita.
vol, a penes tu, llibertat inèdita.
La
"llibertat inèdita", que va i torna entre obra i intèrpret, seria la
del poema i els silencis que deixa, el que no s'escriu. Que va de l'autor al
lector, en la interpretació que a penes vola, a penes és ell, sinó que tindria
aquesta "mirada infinita" que prové del fons del poema.
PORCAR,
Josep. Fragments escollits dins Poeta
i mussol, piulades al vol VI.
Entrades
8 comentaris:
M'encanten els teus comentaris! Sobretot quan descrius com s'ha de crear un poema: crec que és més que encertat!
Saluts!!
Leviathan,
Ho he après a l'hora de fer-ne, de poemes. Una tasca ajuda l'altra.
M'he quedat una mica sorprès i desesperançat en el primer poema. Hem de deixar fugir els somnis d'aquesta manera? Potser sigui la forma de patir menys en aquest món...
Porquet,
potser a vegades és com diu el poema, d'altres no. Aconsegueix el que vols, valora el que tens, diu un llibre de psicologia.
El primer poema diu una gran veritat:
has de intentar fer un somni de la teva realitat, dit de manera menys poètica: si no tens el que vols, vol el que tens.
Sense renunciar al que somnies, si pot ser.
Molt ben explicat, Glòria. Però a vegades, com a el porquet, aquestes paraules em revolten.
M'agrada com el primer poema pot interpretar-se de formes tant diferentes i provocar emocions també tant diferents. Bona elecció de poemes!
Salutacions.
http://humanidadesyalgomas.blogspot.com.es/
Gràcies, Patricia! No costa gaire de trobar bons els poemes de Porcar. Concisos i amb força.
Publica un comentari a l'entrada