UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 11 de maig de 2013

Finestra amb liles


A l'estança blava no hi trobo cap finestra amb liles
i els vidres conviden la pluja a dinar cada dia;
un ocell s'inventa una història molt curta:
quatre plomes, adéu i un forat a la tarda.
La cambra on els amics dibuixen una vida
de febre i de repòs, d'abrics i cartes,
on les urpes al ventre són platges sense ocàs
que preparen altíssims migdies.

XIRINACS, Olga dins Óssa Major Poesia completa (1977-2009). En el 77è aniversari d'Olga Xirinacs.

L'estança blava seria l'habitacle de la poesia, que és un poema escrit amb paraules, d'aquí el color blau, el de la "paraula blava" de Vinyoli. No té "cap finestra amb liles", no l'envolta l'empatia de la primavera, sinó "la pluja a dinar cada dia", pluja a més a més monòtona. Un ocell trenca amb aquest panorama, fa "un forat a la tarda", com ho faria aquest poema. Aquesta cambra és plena de febre i d'abrics (l'acció), de repòs i de cartes (la contemplació). Les urpes al ventre que fa tot allò que és espiritual, són "les platges sense ocàs/ que preparen altíssims migdies", els de la bellesa de la poesia, que no decau mai si és ben feta.

4 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Bona tria de poema i bona interpretació...cambra de febre i abrics...preciós!

Helena Bonals ha dit...

Elfreelang,
a mi m'agrada molt això de "les urpes al ventre". Jo sempre estic provant de fer això quan escric poesia.

gloria abras pou ha dit...

Helena,
Les teves anàlisi també són poesia.
Salut!

Helena Bonals ha dit...

gloria abras pou,
no m'ho havien dit mai, això, i he fet més de 800 entrades. Gràcies!