Sóc acròbata del mot,
i entre bambolines em gronxo,
adés i ara la coma i la ploma
em fan la guitza, quan assajo.
I en el circ, a les set,
tothom aplaudeix l'audàcia,
sense xarxa jo parlo.
De vegades m'escomet la por
de no ser valent, i caure...
Dins una cesura m'amago.
ALOY i ROCA, Montserrat. Dins Gàbies de vidre i pols
És la poeta que és acròbata del mot, les bambolines representarien el cel virtual per on es mou. Quan assaja, fa borradors, li fan la guitza la "coma i la ploma", en un joc de paraules, la llengua per un cantó i l'estil, el to, per l'altre. Quan és l'hora definitiva que es mostra al públic, sense cap ajuda com no sigui la pròpia audàcia, parla sense xarxa metafòrica. A vegades té por, i s'acaba amagant en l'espai, que no és espai físic, d'una cesura, al bell mig del vers. El vers protector, sempre redemptor.
Extensió
-
El teu món interior,
en les parets de la cambra on escrius,
en la mirada d'una fotografia,
en una peça de roba que t'estimes,
en cada vers que has entès...
Fa 1 setmana
9 comentaris:
Magnífic comentari! El poema em va encantar quan el vaig llegir al bloc de la Glòria. Ara l'entenc molt més, i el sento igual.
I un gran amagatall, Helena.
Sí, Jordi, pots dir el que penses, amb els versos. D'altra manera no ho sé pas.
Potser si el vers hagués sigut d'art menor hauria arribat al final i hauria caigut però així, en sentir la por, ha trobat el recer de la cesura.
Molt bons paral·lelismes.
novesflors, tot el poema és una acrobàcia feta de paral·lelismes.
Boníssim el poema, a mi em va agradar molt, i amb la teva explicació encara m'agrada més.
Tu fas acrobàcies amb els poemes!
Els vers és el paraigües de la pluja, el lloc on es poden aixoplugar totes les emocions i sentiments.
Bonic poema i gran comentari!!!
Glo.Bos.Blog,
d'això es tracta, de fer acrobàcies amb els mots sempre.
Descabdellant Versos,
el vers pot amb tot!
La sonrisa de Hiperión,
m'agrada que em visitis.
:0) Gràcies a tots per la vostra amabilitat. Sóc l'acròbata del vers.
Publica un comentari a l'entrada