UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

divendres, 28 de setembre del 2012

Acròbata

Sóc acròbata del mot,
i entre bambolines em gronxo,
adés i ara la coma i la ploma
em fan la guitza, quan assajo.
I en el circ, a les set,
tothom aplaudeix l'audàcia,
sense xarxa jo parlo.
De vegades m'escomet la por
de no ser valent, i caure...
Dins una cesura m'amago.

ALOY i ROCA, Montserrat. Dins Gàbies de vidre i pols

És la poeta que és acròbata del mot, les bambolines representarien el cel virtual per on es mou. Quan assaja, fa borradors, li fan la guitza la "coma i la ploma", en un joc de paraules, la llengua per un cantó i l'estil, el to, per l'altre. Quan és l'hora definitiva que es mostra al públic, sense cap ajuda com no sigui la pròpia audàcia, parla sense xarxa metafòrica. A vegades té por, i s'acaba amagant en l'espai, que no és espai físic, d'una cesura, al bell mig del vers. El vers protector, sempre redemptor.                                                                                                   

9 comentaris:

Sílvia ha dit...

Magnífic comentari! El poema em va encantar quan el vaig llegir al bloc de la Glòria. Ara l'entenc molt més, i el sento igual.

Jordi Dorca ha dit...

I un gran amagatall, Helena.

Helena Bonals ha dit...

Sí, Jordi, pots dir el que penses, amb els versos. D'altra manera no ho sé pas.

novesflors ha dit...

Potser si el vers hagués sigut d'art menor hauria arribat al final i hauria caigut però així, en sentir la por, ha trobat el recer de la cesura.
Molt bons paral·lelismes.

Helena Bonals ha dit...

novesflors, tot el poema és una acrobàcia feta de paral·lelismes.

Glo.Bos.blog ha dit...

Boníssim el poema, a mi em va agradar molt, i amb la teva explicació encara m'agrada més.
Tu fas acrobàcies amb els poemes!

Unknown ha dit...

Els vers és el paraigües de la pluja, el lloc on es poden aixoplugar totes les emocions i sentiments.

Bonic poema i gran comentari!!!

Helena Bonals ha dit...

Glo.Bos.Blog,
d'això es tracta, de fer acrobàcies amb els mots sempre.

Descabdellant Versos,
el vers pot amb tot!

La sonrisa de Hiperión,
m'agrada que em visitis.

cantireta ha dit...

:0) Gràcies a tots per la vostra amabilitat. Sóc l'acròbata del vers.