UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 30 de setembre de 2012

Deixa que aquells a qui el destí somriu

Deixa que aquells a qui el destí somriu
s'envaneixin amb títols i amb honors;
jo, mentrestant, a l'èxit poc procliu,
gaudeixo, lluny del món, dels meus amors.
Els favorits dels prínceps s'expandeixen
com una flor davant del sol més clar,
però, d'igual manera, sucumbeixen
quan els fa un gest aspriu el sobirà.
L'ardit guerrer, famós en el combat,
si vençut un sol cop en l'escomesa,
del llibre de l'honor serà esborrat
i oblidada la seva intrepidesa.
   Feliç jo que, en un món tan capgirat,
   Estimo i, igualment, sóc estimat.

SHAKESPEARE, William, Sonet XXV
Traducció de Gerard Vergés

He llegit alguna vegada que en un moment donat Shakespeare li va dir al seu amant alguna cosa així com "Casa't i tingues fills". Només quan saps que estimes i ets estimat pots prescindir de tots els embolcalls de les convencions, del tenir o no una llar pròpia. La resta de les persones només van on bufa el vent, mentre la veu poètica segueix el seu lliure albir. Sense envejar els que suposadament tenen més sort que el gran poeta.

4 comentaris:

Descabdellant Versos ha dit...

Probablement qui viu lliure de convencionalismes, gaudeix millor de l'amor.
El compromís ho mata tot, crec. Es poden contar els casos contraris en els dits d'na mà.
Moltes vegades la vida és un teatre que ens acabem creient, fins que te n'adones i ja no pots escapar.

Helena Bonals ha dit...

Sense compromís, "tindràs problemes", diu Mich Albom. Són punts de vista, i ja està.

novesflors ha dit...

Un poema preciós. L'èxit és tan intranscendent al costat de l'estima...

Helena Bonals ha dit...

Entre l'interès i la passió ens movem tots, novesflors.