Tot

Tot soroll es perd en un silenci

necessari per a iniciar el renou

del batec que reverbera

als fràgils indrets indeclinables.

Tot esguard es perd en una oportuna

mirada perquè ressonen

els laments de les oportunitats

perdudes en onsevulla vacil·lació.

Tot paisatge es perd en un horitzó

tremolós de sofriment de passos

nonats que tristos enyoren

caminants que hi haurien d’haver estat.

Tota llum es perd en la foscor

desesperada de la magolada

inconsistència del dolor que travessa

el temps i les seues perennes ombres.

Al cap i a la fi sempre s’albiren

sorolls, esguards, paisatges i llums

empresonats en malaltissos paràgrafs

                                   de color sípia.

GIRÓN ARAQUE, Jesús. Dins El cau de Calpurni

De tot a res, tot es perd. El soroll en "un silenci necessari" per generar més soroll, en "indrets indeclinables", allò essencial, la poesia. L'esguard es perd en la  mirada de les "oportunitats perdudes", els amors perduts. El paisatge es perd en l'horitzó de les experiències, en forma de passos, que no s'hi troben. La llum es perd en la foscor, el dolor que travessa el temps amb les seves ombres. Al capdavall, tots aquests elements es trobarien empresonats en el passat dels paràgrafs en color sípia, com ho són les antigues fotografies. Tot el que es perd s'hi voldria trobar en aquests textos, símbol de l'inconscient.