La tardor es dreça com la sang de les fulles caigudes a l'ombra de la pedra folla.
BESSÓ, Pere. Iteràncies, interferències i grafitis
La tardor s'eleva alhora que és decadència, de "fulles caigudes" per la sang, el color vermell d'aquestes fulles. La tardor pot ser roja, apassionada, com en Margarit. Les fulles vénen a caure "a l'ombra de la pedra folla" (en un joc de paraules), a l'ombra de la poesia sempre poc racional, misteriosa i que per això es pot considerar folla (per connotació), i pedra, perquè perdura.
Fa 1 dia
Entrades
5 comentaris:
Tot i que es dreça semprre resta a l'ombra, però s'hi manifesta en lluita constant.
Gràcies Helena. Ho enllace al face.
Joana,
el Pere Bessó és de Mislata? És que m'ha arribat un certificat de correus que no he pogut anar a buscar i l'han tornat, crec que és algun llibre d'ell.
Gràcies per l'enllaç. També ho podries enllaçar al google+, això sí que sé com va.
Exacte, Helena, de Mislata.
I el de Mslata, ha ha ha, te l'ha tornat a enviar, "Les roses de Lancelot". A veure si aquesta vegada sí t'hi arriba, a casa. O passes a recollir-lo. I, per cert, hi ha una referència ben explícita a la "piedra de la locura" de l'Alejandra Pizarnick...
No coneixia aquesta referència, Pere. Em sona el títol, però.
Publica un comentari a l'entrada