UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimarts, 28 d’agost de 2012

Tot

Tot soroll es perd en un silenci
necessari per a iniciar el renou
del batec que reverbera
als fràgils indrets indeclinables.

Tot esguard es perd en una oportuna
mirada perquè ressonen
els laments de les oportunitats
perdudes en onsevulla vacil·lació.

Tot paisatge es perd en un horitzó
tremolós de sofriment de passos
nonats que tristos enyoren
caminants que hi haurien d’haver estat.

Tota llum es perd en la foscor
desesperada de la magolada
inconsistència del dolor que travessa
el temps i les seues perennes ombres.

Al cap i a la fi sempre s’albiren
sorolls, esguards, paisatges i llums
empresonats en malaltissos paràgrafs
                                   de color sípia.

GIRÓN ARAQUE, Jesús. Dins El cau de Calpurni

De tot a res, tot es perd. El soroll en "un silenci necessari" per generar més soroll, en "indrets indeclinables", allò essencial, la poesia. L'esguard es perd en la  mirada de les "oportunitats perdudes", els amors perduts. El paisatge es perd en l'horitzó de les experiències, en forma de passos, que no s'hi troben. La llum es perd en la foscor, el dolor que travessa el temps amb les seves ombres. Al capdavall, tots aquests elements es trobarien empresonats en el passat dels paràgrafs en color sípia, com ho són les antigues fotografies. Tot el que es perd s'hi voldria trobar en aquests textos, símbol de l'inconscient.

3 comentaris:

Calpurni ha dit...

Quantes coses has sabut veure en el meu poema, Helena, potser més de les que jo havia escrit!
T'estic molt agraït per comentar un poema meu en el teu excel·lent blog.
Salut i poesia.

Joana Navarro ha dit...

Un plaer llegir-vos a tots dos. Tantes coses es perden cada dia, que al menys el vers ens dóna la possibilitat de una mínima superviv+encia, les podem immortalitzar més enllà de la memòria.

Helena Bonals ha dit...

Calpurni,
és un plaer.

Joana,
l'inconscient i la poesia són molt relacionats, tot es perd però també torna.