Al meu cor, només ací, viu amor i, si (hi) viu, és que s'(hi) amaga.
BESSÓ, Pere. Iteràcies, interferències i grafitis
Com l'amor viu en el cor, la poesia viu en el poema. I s'(hi) amaga, perquè l'envolta el misteri. Només en el món interior, no pas fora. Els parèntesis suggereixen aquesta reclusió de l'amor.
Extensió
-
El teu món interior,
en les parets de la cambra on escrius,
en la mirada d'una fotografia,
en una peça de roba que t'estimes,
en cada vers que has entès...
Fa 1 setmana
4 comentaris:
Molt ben vista la funció dels parèntesis. Reclouen, a més, un pronom feble, que també amaga un mot sencer. Són tots contundents i plens aquests poemes de Pere Bessó, eh?!
"un pronom feble que amaga un mot sencer": molt bo! No se t'escapa cap de les meves entrades, moltes gràcies! Del Pere en tinc aquest llibre que em va regalar que és una joia.
Quines delícies! De quina editorial és, aquest llibre?
novesflors: és d'Edicions Bromera (Bromera Poesia): Alzira, 1997
Té un bloc, també: Poética compartida
Publica un comentari a l'entrada