Les meves destreses
-
Manllevat d'aquí
Trobo l'infinit dins d'un llenç
quan li dono la volta.
Escolto el vent darrere el cos de lletra,
i genero formes per haver aquell en qui...
Fa 3 dies
L'obra seria el sabó, el suavitzant la crítica, se'n pot prescindir, però ajuda.
Els que diuen que els crítics són artistes frustrats és que en són ells, de crítics frustrats.
“Per una vela en el mar blau”, de Carner.
12 comentaris:
Doncs que durin i perdurin els versos, m'agrada molt aquest haiku!
A mi també m'agrada molt, Sílvia.
És el poder de la poesia, que perdura.
Preciós l'haiku.
Un haiku rodó! M'agrada molt!
Poesia inmortal.
Petonets.
Poden perdurar en els llibres només si els recordem. Però alguns, bastants, renuncien a viure. Avui El Porquet ens recorda Alfonsina Storni. N'hi ha tants d'altres, com Ferrater, de qui celebren els anys...
Estonetes: petonets!
Olga: Gabriel Ferrater ha estat molt malaguanyat, com els altres casos.
El gat i jo us hi agraïm profundament a tots.
Ninot de neu
"Us ho agraïm", volíem dir. (És l'emoció.)
No els penges al teu bloc, Òscar?
No ho sé, m'ho pensaré.
Publica un comentari a l'entrada