Jo, que no he conegut els homes
-
La història d'aquest llibre es pateix com qualsevol de les al·legories de
Kafka, però com passa amb aquest escriptor, l'important és el que en
retens, ...
Fa 3 dies
12 comentaris:
Doncs que durin i perdurin els versos, m'agrada molt aquest haiku!
A mi també m'agrada molt, Sílvia.
És el poder de la poesia, que perdura.
Preciós l'haiku.
Un haiku rodó! M'agrada molt!
Poesia inmortal.
Petonets.
Poden perdurar en els llibres només si els recordem. Però alguns, bastants, renuncien a viure. Avui El Porquet ens recorda Alfonsina Storni. N'hi ha tants d'altres, com Ferrater, de qui celebren els anys...
Estonetes: petonets!
Olga: Gabriel Ferrater ha estat molt malaguanyat, com els altres casos.
El gat i jo us hi agraïm profundament a tots.
Ninot de neu
"Us ho agraïm", volíem dir. (És l'emoció.)
No els penges al teu bloc, Òscar?
No ho sé, m'ho pensaré.
Publica un comentari a l'entrada