UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 26 de maig del 2012

A estudi els bancs són verds


A estudi els bancs són verds.
Hi seuen uns infants que fan brandar llurs cames
amb els llibres oberts.

La llum és mel i vi a la finestra.
Hi ha un rellotge arrupit en un racó.
Un sant a la paret aixeca la mà destra.

Hi ha un cel picat d'ocells i amb uns lleganys
de claredat humida.
A la pissarra els nombres són uns tanys
de fi color de cendra.

Finestra enllà s'albira
una teulada tendra.

La paret té blancor extasiada
El sostre és tot fumat de melangia.
La mar, al mapa, es mou enjogassada.

Al bell fons del tinter
hi ha ninots, veles blanques.
Les hores, al jardí,
salten, lasses, les tanques.
                              



AGELET i GARRIGA, Jaume, dins Els fanals del meu sant


Seria aquest un poema d'enyor del passat a l'escola. La veu poètica descriu una escena escolar, de manera molt lírica. Per exemple, "La llum és mel i vi a la finestra": una doble sinestèsia per dir que la llum i la vista són empatia. Els tanys a la pissarra: són els rebrots en la soca d'un arbre, com ho serien els nens. També són ells una "teulada tendra", encara no consistent, com els bancs verds, amb verdor d'innocència. Fa també una personificació de la mar en el mapa, que "es mou enjogassada", en la imaginació dels nens. El fons del tinter on "hi ha ninots, veles blanques", és perquè en l'escriptura tot és possible. En definitiva: amb l'hora d'esbarjo "les hores, al jardí,/ salten lasses, les tanques", com amb la imaginació del poeta es va sempre més enllà. Hi hauria, doncs, una projecció de la veu poètica en aquesta escola.                               
                        

2 comentaris:

Glo.Bos.blog ha dit...

El poema és molt bonic i l'has comentat magníficament. Gracies!

Jordi Guerola ha dit...

T´he premiat amb un premi liebster, si t´interessa hi ha més informació al meu bloc.