UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimecres, 2 de maig de 2012

No vivim, les paraules
ens desviuen i ens fan,
cercadors enfebrits
de bellesa, perduts
presoners d'una pàgina.


Ponç Pons (Alaior, Menorca 1956)



La manera com la poesia pot arribar a substituir la vida, sigui fent-la, sigui llegint-la, en la nostra torre de vori particular. "presoners d'una pàgina", les grans obres d'art són el resultat de moltes renúncies, però és una presó que allibera, l'art mai és esclau, diuen. Les paraules "ens  desviuen i ens fan" alhora, com quan es fa punta al llapis.                                                                                  

6 comentaris:

novesflors ha dit...

Vaja, no és que no visquem, és una altra manera de viure.

Helena Bonals ha dit...

És com treballar: també és viure.

Benvinguda, novesflors.

Roser TR ha dit...

Un altre poema que em suggereix la vida dins les paraules. Tant aquest com el que has penjat avui reflecteixen l'amor per viure escribint.

Helena Bonals ha dit...

"Escriviure", en diuen, Roser.

El porquet ha dit...

Helena, no sé si és millor el poema o la teva darrera resposta!

Helena Bonals ha dit...

Porquet: la imatge de fer punta al llapis és meva, i l'he fet servir més d'una vegada, és molt versàtil.