UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 5 de maig del 2012


Abrusa el sol
un allau de paraules.
Es plany el vers.

MARA, dins Premis Haikus Ciutat d'Olot 2012

El sol de la prosa crema excessivament en les paraules racionals, en allau. Se'n plany el vers que té més relació amb la lluna generalment, que és sempre molt més breu i concís, així com intuïtiu, que no pas la prosa. Si només vivim per aquesta prosa de cada dia, la poesia, la bellesa de les nostres vides se'n ressentirà.

6 comentaris:

Jordi Guerola ha dit...

Quantes coses en tan poques paraules. Em resulta fascinant l´últim vers.
Petonets.

Helena Bonals ha dit...

És molt maco, aquest poema, Estonetes.

Jordi Dorca ha dit...

Aviat en un llibre.

Helena Bonals ha dit...

Que li han donat el premi?

Roser TR ha dit...

Que bonic aquest poema, em transporta: escriure, escriure, escriure és una manera de viure. petons Helena

Helena Bonals ha dit...

Roser: n'hi ha que diuen que no ho és, una manera de viure. Per mi sí, la més important.