Jo, que no he conegut els homes
-
La història d'aquest llibre es pateix com qualsevol de les al·legories de
Kafka, però com passa amb aquest escriptor, l'important és el que en
retens, ...
Fa 4 dies
6 comentaris:
Quantes coses en tan poques paraules. Em resulta fascinant l´últim vers.
Petonets.
És molt maco, aquest poema, Estonetes.
Aviat en un llibre.
Que li han donat el premi?
Que bonic aquest poema, em transporta: escriure, escriure, escriure és una manera de viure. petons Helena
Roser: n'hi ha que diuen que no ho és, una manera de viure. Per mi sí, la més important.
Publica un comentari a l'entrada