Al bell mig del somni
es capbussa la consciència
i sura el desig.
BESSÓ, Pere, Llibre dels haikus 2009
L'amor no passa per l'enteniment, que deia Herman Hesse. A vegades no pots dir per què estimes: estimes i prou. El somni es fa visible amb allò menys racional, el desig. El qual fa vibrar com vibra qui escriu això amb aquest poema. Desapareixen les interpretacions, la consciència, i parla el poema, el desig. També en la creació del poema hi ha un punt en que tot sorgeix de l'inconscient. Tot el que s'ha dit és interrelacionat, tots els somnis ho són.
Fa 1 setmana
Entrades
9 comentaris:
Malauradament a vegades els desitjos més ocults i malèfics també afloren amb la nit i la frontera dels somnis.
Amb això no vull crear mal "rollo" eh? Que tinguis un bon dia!
M'agrada la teva idea, porquet, tot es pot veure de més d'un costat.
Que tinguis un bon dia!
No saps com m'arriba a agradar aquest haiku. S'estima perquè sí, sense més, sense tenir temps d'interpretar tot aquest amor i senzillament s'ha de deixar sortir en forma de desig.
I la teva interpretació del poema és fantàstica. Potser es que feia massa que no tenia temps per passar per aquí i llegir amb calma i ho trobava a faltar.
Barcelona: gràcies per l'elogi, i per haver passat per aquí.
Gràcies per les vostres lectures.
Ana, la ferida sagna almenys per un costat o hi fa crosta.
Barcelonamenamora, m'he fet seguidor del teu blog, i molt agraït per les teues paraules.
Quant a porquet, a gosades que tots els desigs/desitjos poden aflorar/surar, fronterers, en la mar de la nit somiada. Tanmateix, no tot desig amagat és desig malèfic... trobe, jo.
Una abraçada compartida.
Pere
Pere: em dic Helena i no Ana! Gràcies per comentar tu també.
Gràcies per les vostres lectures.
Ana, la ferida sagna almenys per un costat o hi fa crosta.
Barcelonamenamora, m'he fet seguidor del teu blog, i molt agraït per les teues paraules.
Quant a porquet, a gosades que tots els desigs/desitjos poden aflorar/surar, fronterers, en la mar de la nit somiada. Tanmateix, no tot desig amagat és desig malèfic... trobe, jo.
Una abraçada compartida.
Pere
Benvolguda Helena:
Hauràs de disculpar-me, però hui estic massa tocat. Un anònim en té la culpa. Coses inacceptables. Tanmateix, saps que confondre't amb l'Anna tampoc està tan malament. L'inconscient potser, ai!
Petons i besets.
Pere
Ja passen aquestes coses, Pere!
Publica un comentari a l'entrada