Marta estava espantada,
la vida li feia por,
havia estat tancada
en el seu xicotet món.
Li havien explicat
contes de fades i mags.
I estava atabalada
perquè s´havia adonat
Que tot és mentida.
Que el futur no existeix.
Que fa mal la vida
si et mostres com ets.
Ja té quasi vint anys
no es cansa de buscar
melodies cada dia
quei li facen superar
eixa angoixa que pateix
eixos somnis misteriosos.
I se sentia amagada
perquè s´havia adonat
Que tot és mentida.
Que el futur no existeix.
Que fa mal la vida
si et mostres com ets
GUEROLA GIL, Jordi Poemes i cançons
La Marta havia estat tancada segurament en una torre de vori. Els contes de fades sempre acaben bé, i ella no se'ls creia pas. Que "tot és mentida" menys la poesia, que "el futur no existeix", tot és decadència, "que fa mal la vida/ si et mostres com ets", o sigui, si ets autèntica, si no vols trepitjar la realitat, o busques melodies com la d'aquesta cançó.
Fa 1 setmana
Entrades
3 comentaris:
La máscara que tots portem d'alguna manera damunt és la cuirassa que empra Marta per sobreviure. Un poema molt humà.
B7s
Quin poema més tendre, descriu perfectament la sensació de descobrir que aquest món no és tan maco com viure als núvols. La vida per desgràcia fa mal massa sovint, una mirada, una paraula, un gest lleig. I encara fa més mal si mostres com ets i com et sents, però amagar-ho tampoc porta enlloc, potser a patir menys, a molestar menys, però també a viure menys...
Hi ha moltes Martes al món, i segur que algunes hem sigut com la Marta en algun temps!
Publica un comentari a l'entrada