Palpa la foscor.
Escolta com dorm el silenci.
Endinsa`t en les ombres.
Observa la nit
amb parpelles de foc.
Mira els arbres finíssims,
com tremolen amb el suau sospir de l´aire.
Sent com udolen remors invisibles.
GUEROLA GIL, Jordi Poemes i cançons
Un poema ple de sinestèsies, crec que per parlar de la poesia. La primera estrofa sembla que expressi com el poeta necessita de la foscor, el silenci, les ombres, la nit, per poder portar a terme els seus poemes. Tot de manera contradictòria, per exemple: com es pot palpar la foscor? Les parpelles de foc serien la metonímia i metàfora de la passió del poeta, que resideix en els ulls que copsen la bellesa.
En la segona estrofa: "Sent com udolen remors invisibles": no és la primera vegada que ho dic, perquè és un clàssic, l'aire que fa tremolar "els arbres finíssims" és com la poesia que sabem que hi és perquè els arbres es mouen.
Fa 1 setmana
Entrades
8 comentaris:
Moltes gràcies de nou. Tens una sensibilitat especial per a comentar e interpretar poesia.
És tan bella la teva interpretació com el poema, a mi senzillament em transmet pau i quietud, avui especialment benvinguda.
Estonetes: la teva poesia té molta teca per comentar!
Audrey: sí que transmet pau i quietud, la que pot arribar a fer sentir la poesia a voltes.
Hola Helena, el poema m'encanta, el seguiria des de qualsevol vers. Però quan llegeixo la teva garbellada, embadaleixo...
Des del far en silenci.
onatge
onatge: el teu silenci és molt productiu!
Gràcies per la teva interpretació. Si no no hagués entès que parlava de la poesia i el poeta. Em pensava que feia referència als moments amargants de la vida. Tot i així des del primer cop que l'he llegit l'he trobat molt bell...
Un cant a la vida, magnificada pels elements de la natura, una invitació al gaudi dels sentits, a la pau i tranquilitat de l'ésser que sovint s'oblida d'abansonar-se a aquest estat contemplatiu tan relaxant!!!
Gràcies a tots dos!!!
Barcelona m'enamora: he estat força lluny de Barcelona, i no us havia pogut contestar. Me n'alegro que el trobis bell, el poema.
Joana: me n'alegro per l'autor.
Publica un comentari a l'entrada