Morpheus
Ombres sense ulls
claven la mirada
en els meus ulls
sense ombra.
Corro i batego,
però romanc
immòbil,
amarat,
aclaparat
per un aroma que no
tansols
impregna els
meus narius,
sinó que banya
la meva pell
i s'hi endinsa,
em travessa,
m'esfilagarsa,
m'esquinça,
mentre em sutura,
em sargeix,
em voreja,
em penetra
i em fa renéixer.
Ara, els meus ulls
són ombra i
les ombres tenen
ulls.
Descanso.
MEYERHOFER, Rafael, dins el bloc Esquitxos
Morpheus, en mitologia, té la capacitat de prendre la forma de qualsevol ésser humà i d'aparèixer en somnis. Les ombres sense ulls serien aquests somnis que s'apareixen a la veu poètica. La idea poètica, sense forma, es convertirà en un poema que amagarà de nou aquest concepte. La poesia sol mostrar el món al mateix temps que l'amaga. Amb la poesia viu, "corro i batego", al mateix temps que roman "immòbil", perquè sol tractar-se sempre d'una reflexió a posteriori, quan l'acció ja ha passat. És aclaparat per l'aroma de la poesia, que el fereix, i que al capdavall el fa renéixer, tornar al passat. La seva lucidesa és impregnada de misteri, en definitiva, i els seus somnis són plens de claredat alhora. Ara que ha fet el poema, descansa.
Fa 1 setmana
Entrades
10 comentaris:
Helena, m'ha agradat molt el comentari del poema... tot un luxe.
Una abraçada
Rafael
per cert, em podries escriure al meu correu electrònic, que et volia comentar una cosa? és que jo no trobo on escriure't
Un poema molt bonic i un comentari que l'acompanya molt bé.
No coneixia aquest bloc, gràcies per presentar-mel. Demà m'hi passe.
Bona nit
És molt curiosa la interpretació que fas del poema del Rafa, de fet quan el feia i en vam parlar ell i jo ni molt menys ens imaginàvem això. Suposo que aquí hi ha la riquesa de la re-creació literària i/o la interpretació.
Bona feina, et felicito
Núria
Rafael, ja ho he corregit! Copia igual a error, diuen...
Vet aquí com les paraules s'enllacen i els versos flueixen de comentari a comentari: ombra d'un núvol fluctuant sobre el mar.
Núria:
Em pots fer cinc cèntims de la vostra idea del poema?
Morfeu arriba mentre el poeta té un malson i l'envolta amb l'olor i la imatge de la seva estimada. LLavors, reneixen l'esperança i els sentits i, per fi, el malson es torna somni, on ella l'espera.
O això és el que vaig entendre :)
Gràcies, Núria, no té gaire a veure amb la meva idea!
M'agrada que us agradi.
Els poemes tenen moltes intepretacions, fins i tot, suposo, moltes que desconeixem perquè són al subconscient. És per això que s'agraeix la diversitat de punts de vista que enriqueixen el text.
Núria, bona memòria
Un petó
Publica un comentari a l'entrada