UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 18 de desembre de 2010

LIII

Perdre't
és com, de sobte, tenir
-per accident, o perquè m'ho he guanyat-
la cara desfigurada.

Sí que es pot viure així: però és terrible,
caribuneta.

ALZAMORA, Sebastià, La part visible, Premi Carles Riba 2008

Sèneca era el filòsof del prendre's les coses amb filosofia: encara que perdis la vista, una cama o un braç, la vida continua exactament igual, que deia aquest filòsof.

Però sigui per accident incontrolable, o perquè hom s'ho ha guanyat, perdre la persona estimada sempre fa mal, molt de mal. No només de pa viu l'home. I encara que no tinguis la cara físicament desfigurada, se't pot arribar a reflectir en ella el sofriment.

2 comentaris:

Iris ha dit...

Perdre qualsevol ser estimat, siga un fill, un amant o un amic és quelcom molt dolent que es reflexa a la cara, perquè aquesta sempre ha estat considerada el millor espill de l'ànima.

Pel meu comentari de segur que m'hauràs reconegut. He obert un nou bloc: El Teler del record. Encara no he fet cap post, hui era una tasca impensable, però supose que demà l'inauguraré.

T'espere allí, seria per a mi tot un gran honor tenir-te com a primera seguidora!!!

Alyebard ha dit...

El dolor de les absències no l'omple res, sempre està allà en un racó. Encara que puguis tornar-te a enamorar altre cop. La cicatriu surt d'una manera o altre i hom la porta d'una manera o altre, amb dolor o amb elegància.