UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 10 d’abril de 2016

No sempre la muralla es fa visible:
a vegades enganya, es torna símbol,
oposa els pensaments que s'avenien
i es fa dolor entre el desig dels cossos.
Lenta articulació dels anys i els dies
en muntants invisibles, desiguals:
al cantó de la llum fa néixer la memòria, aurora
d'infinit, fugaç, que els déus envegen.
A l'ombra, en canvi, colga el temps perdut,
llarg oblit enterrat a les heures.
Quan m'acosto, furtiva, a la finestra amb reixes,
sento el dolor de la frontera.
Ella separa les presències vives,
la intuïció de la carn i la pausa del goig.
Defensa vertical, dic contra l'aigua imaginada,
contra  el desfici de la sang,
més que un mur és la força defensiva
del seu cos contra el meu.

XIRINACS, Olga La muralla (1993) dins ÓSSA MAJOR. Poesia completa (1977-2009)

No sempre la forma del poema és en el més aparent. També és en els recursos literaris, el símbol que té sentit en el context tant com figurativament. Símbol que trenca l'empatia, "oposa els pensaments que s'avenien", i es torna "dolor entre el desig dels cossos", es torna abstracció. Per un costat d'aquesta abstracció, el lluminós, "fa néixer la memòria" que tendeix a l'infinit en la seva fugacitat d'aurora; per l'altre, el de l'ombra, s'acomiada del temps perdut, "llarg oblit enterrat a les heures", les heures que acaben amb la vida de l'arbre al capdavall, serien imatge del que mor. Quan l'ull poètic s'acosta a la finestra que és el poema, se sent entre dos móns. El poema que separa de la realitat amb el seu cos, la seva forma, que lluita contra el cos físic de la veu poètica. La "muralla" esdevindria un símbol en aquest poema que parlaria d'ell mateix, de la poesia.

2 comentaris:

Cornèlia Abril ha dit...

A la banda de la llum, la memòria. A la de l'ombra, el temps perdut i l'oblit. La memòria, tot i ser fugaç, és envejada pels déus. Entre la llum i l'ombra una muralla invisible que és defensa i és dolor. Una metàfora de la vida molt ben trobada en el poema, una reflexió molt interessant aportada per la comentarista.

Helena Bonals ha dit...

Cornèlia Abril,
m'agrada això de la muralla invisible entre la llum i l'ombra. Ho sintetitzes molt bé.