La casa antiga

He entrat per la porta del darrera
a la casa antiga: silenciosa,
reüllo els rastres del llindar estant:
cartes amuntegades a la catifa,
pols sobre els mobles, totes les plantes
mig mortes de set. Prou voldria regar
la terra eixuta, però renillen els cavalls,
la carrossa no espera: sento les hores
obstinades com cauen pel menjador.

Hoste meu, dorms a la galeria;
no et desperta tota aquesta set?

COLL DOMINGO, Glòria dins Territori inhabitable

Un poema completament al·legòric. La veu poètica ha "entrat per la porta de darrera", amb l'inconscient, el "darrere les paraules" de Margarit, a la casa antiga, l'antic amor. Una casa plena de restes de vida, de records. "Prou voldria regar la terra eixuta", estimar com abans, però "la carrossa no espera", la carrossa del present, amb les seves "hores obstinades".

"Hoste meu", lector dels seus poemes, "dorms a la galeria": observes tot això des de fora. "No et desperta tota aquesta set?": no et commou aquest poema? La casa de Margarit en Dona de primavera esdevé aquí una metonímia de l'amor.