¿He estimat? ¿No he estimat? Jo no ho sé dir.
He desitjat o no? No ho sé sentir.
El que va ser i el que seria jeuen
dins la mateixa tomba. ¿I què és morir?
PESSOA, Fernando dins Robaiyat (Cançons de beure). Girona: Edicions de la l·l, 2014
Diu Milan Kundera a La immortalitat que només si no ens imaginem una altra vida sense la nostra parella és que estimem. La veu poètica, exigent amb ella mateixa, es pregunta si ha estimat. També es pregunta si ha desitjat. Si no desitges amb el cos, per exemple, es pot dir que no desitges? El passat i el que podia haver estat ja no hi són. Però la mort en aquest cas també és dubtosa. Un quartet en el millor estil d'Alberto Caeiro, un dels heterònims de Fernando Pessoa.
Entrades
6 comentaris:
BON any i bones poesies i glosses!!!!
sóc una fan acèrrima de Pessoa i tots els seus heterònims
Em sembla que ja ho sabia, Elfreelang. És molt bon llibre, aquest.
No és broma: aquest migdia l'he llegit.
És molt al principi, Jordi, una bona entrada, jo no sé què té Pessoa que m'agrada tant!
Un poema preciós. El teu comentari m'ha fet venir al cap T.S Eliot a Quatre Quartets: "Temps present i temps passat / són potser ambdós presents en temps futur." Sempre és un plaer llegir els poemes i els teus comentaris. Bon any!
calordeforn,
tinc debilitat per Pessoa, el poso al mateix nivell que Pla a Catalunya.
Publica un comentari a l'entrada