A Clara Coria
En la fàbrica del vers Ibrahim juga a despullar la pantomima de l’amor escrit...
(Com si fóra el darrer refugi.)
La sexuación de los dineros
A Clara Coria
En la fábrica del verso Ibrahim juega a desnudar la pantomima del amor escrito....
(Como si fuera el último refugio.)
(Como si fuera el último refugio.)
BESSÓ, Pere
Ibrahim com a poeta palestí, entre molts d'altres significats. La "fàbrica del vers", com si un vers pogués fer-se mecànicament, és tan contradictori com "despullar la pantomima de l'amor escrit", perquè aquest hauria de ser sense paraules, gran paradoxa. I és que l'amor escrit seria una imatge de l'inefable, el que no es pot expressar amb paraules però alhora s'expressa amb la poesia. Els diners i el sexe van associats, desgraciadament. El darrer refugi en seria aquesta poesia.
Un dels poemes més rodons que he llegit de Pere Bessó.
Entrades
2 comentaris:
brillant el poema i més encara la glossa .....i per cert la sexuació dels diners és un titular amb molta molla
És el que se m'escapa més, el títol, Elfreelang. Potser és el contrari de la dineració del sexe! Moltes gràcies.
Publica un comentari a l'entrada