UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 9 de gener del 2016

Abans que els ocells



A Albert Lázaro Tinaut


La soledat vessa el seu fum dens
enmig del camí existencial,
abans que els ocells no badallen
i guien la bellesa cap als núvols.


ANTES DE QUE LOS PÁJAROS


A Albert Lázaro Tinaut


La soledad derrama su humo denso
en medio del camino existencial
antes de que los pájaros bostecen
y guíen la belleza hacia las nubes.


MUELA SOPEÑA, Ana, traduïda per Pere Bessó

La soledat en la qual s'escriu el poema, enmig de la vida, "vessa el seu fum dens", el senyal del foc dins el poeta. "Abans que els ocells no badallen", senyal de son en aquest cas ( i "és quan dormo que hi veig clar", que deia Foix), "i guien la bellesa cap als núvols" de la interpretació, que és com l'evaporació de la pluja del poema. El poema és abans que la seva lectura sempre.

3 comentaris:

cantireta ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Ana Muela Sopeña ha dit...

Moltes gràcies, Helena, per comentar aquest poema aquí, en el teu bell blog.

Et deixo una abraçada enorme
Anna

Helena Bonals ha dit...

Anna,
és un plaer!