Indiferent com una estàtua
a la inscripció
gargotejada al seu pedestal.
a la inscripció
gargotejada al seu pedestal.
La manera amb què un tren de llarga distància
ignora els passatgers d’una estació de rodalies.
ignora els passatgers d’una estació de rodalies.
Com un quadern oblidat al seient d’un autobús,
ple de noms, adreces i números de telèfon:
important, sens dubte, per al seu propietari—
i sense cap interès
per ningú més.
ple de noms, adreces i números de telèfon:
important, sens dubte, per al seu propietari—
i sense cap interès
per ningú més.
Paraules com gotes d’aigua en una estufa—
un xiuxiueig i adéu.
un xiuxiueig i adéu.
Charles Reznikoff
(trad. J. P.)
(trad. J. P.)
Charles Reznikoff
SIMILES
Indifferent as a statue
to the slogan
scribbled on its pedestal.
to the slogan
scribbled on its pedestal.
The way an express train
snubs the passengers at a local station.
snubs the passengers at a local station.
Like a notebook forgotten on the seat in the bus,
full of names, addresses and telephone numbers:
important no doubt, to the owner—
and of no interest whatever
to anyone else
full of names, addresses and telephone numbers:
important no doubt, to the owner—
and of no interest whatever
to anyone else
Words like drops of water on a stove—
a hiss and gone.
a hiss and gone.
Charles Reznikoff
[Dins Salms de Josep Porcar]
Indiferent com el que es projecta en l'infinit davant el que només toca de peus a terra. Com un amor etern davant relacions passatgeres. Només cada persona en particular sap de la importància que tenen per a ella d'altres persones. Encara que només es tracti com de gotes d'aigua que s'evaporen ràpid en una estufa, per a aquesta persona són molt rellevants.
Entrades
4 comentaris:
Ningú no pot dir-nos quina importància ha de tenir una persona (o animal) per nosaltres, ni per bé ni per mal. Un poema molt bonic.
Un poema molt inspirat, Loreto!
M'ha agradat molt aquest poema. No he llegit aquest autor i el trobo molt interessant, com ho és el teu encertat comentari.
Gràcies, Helena!
Glòria,
pots llegir a continuació el comentari de Josep Porcar, ben diferent del meu:
Gràcies, Helena, per la teua sempre atenta lectura. És una de les intepretacions, ben plausible: un dibuix de com són, sovint, les relacions emotives entre les persones, com tu bé has resumit. N’hi ha almeny una altra, en la meua opinió, més enllà dels afectes i més metapoètica. Les paraules clau: indiferència (primera estrofa), distància (segona), oblit (tercera), paraules (última), que tanca el poema. Sospite que Reznikoff manifesta, sobretot, el seu desconsol de poeta, és a dir, d’ésser que contempla i diu el món, però un que món alhora gira impassible envers les paraules del poeta, “gotes d’aigua en una estufa”: l’estàtua (temps humà fet pedra), el tren (la fugacitat de l’ara), el quadern oblidat al seient del bus (la pèrdua). I tot això: a hiss and gone. Diuen els entesos que no hi ha poesia que no siga metapoesia. Més clarament encara en aquest poema, doncs, si recordem el títol: símils.
Publica un comentari a l'entrada