UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimecres, 29 de juliol de 2015

Simultàniament

Farmàcia de guàrdia,
benzinera de guàrdia,
poema de guàrdia.
Olor de formol i de iode
i set espelmes apagades.
Pel corredor de vidre es passeja
l'ancià descarnat, fumant.
"Ai, ai", crida altre cop la dona.
"Ai, ai", ha tornat a cridar, i ha parit.

RITSOS, Iannis dins Tard, molt tard, de nit entrada

Un poema ja sol ser-ho, de guàrdia, perquè sol provenir de l'inconscient. És com la dona que pareix de nit, amb les espelmes apagades, amb dolor. El "simultàniament" del títol faria referència a la semblança entre tenir un fill i fer un poema.

6 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Per uns instants sóc lector de guàrdia.

Helena Bonals ha dit...

Xavier,
ha, ha! En el món virtual de les xarxes socials tots som de guàrdia!

Loreto Giralt Turón ha dit...

Sort que ens interpretes els poemes...

Helena Bonals ha dit...

Loreto,
aquest és difícil!

horabaixa ha dit...

...si, ho volem tot a punt i ara mateix
Abans, els llocs oberts, en deien "de guardia", com algo excepcional.

Em capgirat el que era normal, per extraordinari
No haurem de baixar la guàrdia.

Helena Bonals ha dit...

horabaixa,
benvinguda al meu blog. Suposo que et refereixes al procés independentista!