Les meves destreses
-
Manllevat d'aquí
Trobo l'infinit dins d'un llenç
quan li dono la volta.
Escolto el vent darrere el cos de lletra,
i genero formes per haver aquell en qui...
Fa 3 dies
L'obra seria el sabó, el suavitzant la crítica, se'n pot prescindir, però ajuda.
Els que diuen que els crítics són artistes frustrats és que en són ells, de crítics frustrats.
“Per una vela en el mar blau”, de Carner.
9 comentaris:
Gràcies, preciosa!
Per a mi és un poema- cant a la vida.
La teva interpretació és un regalàs!
Gràcies, preciosa!
Per a mi és un poema- cant a la vida.
La teva interpretació és un regalàs!
Núria,
per ami també és un poema-cant a la vida. Amb el meu comentari li trec part de la gràcia, ho reconec.
!!
(en això ens assemblem tots)
Sí, tots, nus o vestits!
M'agrada la imatge del ganivet. Molt ben trobada.
La resta, sempre m'enlluerna.
;-)
cantireta,
sí ho dius tu, és que és.
Ball de signes ortogràfics i metàfores. Disbauxat com la vida mateixa!
Joan Fontanillas,
jo li envejo aquesta alegria a la Núria.
Publica un comentari a l'entrada