UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dijous, 2 d’abril de 2015

Font de Maria Rosa



–Contessa, che è mai la vita? 
E’ l’ombra d’un sogno fuggente. 
La favola breve è finita, 
Il vero immortale è l’amor. 

GIOSUÈ CARDUCCI, Jaufré Rudel


Allí vaig beure, qui sap quan, els primers glopets
d’aquell viatge subterrani emprés sense reserves
i amb un bitllet enigmàtic que revelava a contraclaror
les rutes ignotes de la cara oculta de l’optimisme.

Allí bevia adesiara glopets d’un altruisme instintiu
que surava com un rai de bromera, aïllat i despoblat,
entre un diluvi de pecats eclipsats per un escull coral·lí.
Els hi vaig beure fins al moment que l’ànima bessona
va partir de cop calent en una ploma amb ales de cera
cap a un desert reclòs en un hivernacle de gel glacejat.

No sé si hi beuré algun dia el glopet que traduïsca
el significat d’aquell acomiadament en versió original,
el glopet que esperone el regrés d’un adéu emmanillat
a un fins ara o, inclús, un fins prompte o un fins demà.

Però, si no hi bec de cap de les maneres el glopet
que duga sota el braç l’esperança d’un simple hola,
és clar que sempre ens quedarà París a ella i a mi.

ARCOS, Manel dins El vol del silenci

"Conèixer i estimar un ésser humà és la font de tota saviesa", diu Evelyn Waugh a Retorn a Brideshead. Aquest poema parlaria de com, malgrat la separació, l'amor continua en l'inconscient, almenys, "la cara oculta de l'optimisme". La veu poètica bevia i beu glops de la font d'aquesta relació, esperant d'entendre algun dia per què la seva ànima bessona no torna, sinó que va "cap a un desert reclòs en un hivernacle de cel glacejat", el contrast de la passió amb la petrificació. "és clar que sempre ens quedarà París a ella i a mi", la frase romàntica de Casablanca, que enllaça amb la cita de Giosuè Carducci de dalt. 

1 comentari:

andy ha dit...

beautiful blog kisses