UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 19 d’abril de 2015

Poeta i mussol, piulades al vol (XIV)

A la branca més alta
el teu nom s’ha envolat.
Quin niu al cor l’esguard
dels teus ulls sense gàbia!
L'ànima de l'altra persona, a qui el nom es refereix, s'eleva, es fa lúcida i lliure, amb l'art.
Il dit non avec la tête, mais il dit oui avec le coeur.
(Ell no va dir-ho amb el cap, però ell va dir que sí amb el cor)
Quan llegeixes, encara que no entenguis t'arriba.
lo millor del vent de febrer
són les estrelles que no s’emporta
La interpretació no s'endú l'efecte de l'art
I encara diran
que l’aigua és vida.
Però la vida és set.
Això és el que se'n diu una paradoxa, molt ben observada.
moments clau, busques
sense pany
Els moments clau, solen ser virtuals.
Despullar la veritat és un infinitiu.
Despullada, un participi.
La creativitat, la lucidesa, és infinita, l'obra és acabada.
I amb aquest vent arrelar
pètals.
Amb el vent de l'art la superfície es connecta amb el fons.
Preferisc un llamp ressagant-se a un tro a deshora.
La fama que no arriba, millor que ser valorat un cop mort.

8 comentaris:

Jordi Dorca ha dit...

I amb aquest vent arrelar
pètals d'un bes

Helena Bonals ha dit...

Millor encara!

Jordi Dorca ha dit...

Inspiren.

Helena Bonals ha dit...

Sí, inspiren molt!

KRT ha dit...

Ulls sense gàbia, la vida és set, arrelar pètals... Que bonic, és tot un programa vital! Gràcies!

KRT ha dit...

Ulls sense gàbia, la vida és set, arrelar pètals... Que bonic, és tot un programa vital! Gràcies!

Helena Bonals ha dit...

Estic contenta que t'egradi, Ramon.

Helena Bonals ha dit...

t'agradi