UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dilluns, 30 de març del 2015

El rastre blau de les formigues (V) de Ponç Pons


Més que la seva obra, admiren la seva fama.

Diuen que és el seu autor de capçalera i no el llegeixen mai, també.

L'home és bo per naturalesa. Els enemics són l'excepció que confirma la regla.

És una molt bona manera de veure-ho, tot el contrari de "L'home és un llop per a l'home".

Teologia de l'alliberació. Per als famèlics infants d'Àfrica i Sud-amèrica, l'Esperit Sant té forma de pollastre a l'ast.

Per als que no tenen benestar, i ni tan sols l'estar, que no els hi vinguin amb religions i moral.

Naturar l'escriptura, caminar el pensament.

Fer que la vida s'apropi a la literatura, i la literatura a la vida.

La literatura és una casa de cites.

La literatura és ficció, com fer sexe amb una prostituta no és amor.

Gent entranyable i encantadora, potencials amics que per qüestions de lloc i llunyania no podrem conèixer mai.

Amb la xarxa 2.0 pots aconseguir de ser amic, encara que potser només virtual, d'aquelles persones que se t'escauen més.

Literatura catalana. ¿Com es pot valorar una obra si d'entrada ja es menysprea la llengua en què ha estat escrita?

Tota obra catalana és un anticànon per definició.

No hi ha Beatrius ni Laures perquè ja no queden Dantes ni Petrarques.

Però continuen havent-hi matrimonis que són prostitucions encobertes.

Escriure, corregir i passar en net. És a dir, tesi, antítesi i síntesi.

Temps i contrast és el que diuen que és necessari per crear.

El millor lloc del món és un bon llibre.

Pràcticament res a la vida m'ha fet tan feliç com un llibre.

Un bon actor no representa, és.

Interpretar és crear.

Paràfrasis d'Espriu. Escric perquè no sé com viure. Em mor perquè no sé com escriure.

L'escriptura et salva, però només quan ho aconsegueix.

M'explica què vol dir i jo el que vull és saber què diu.

Un text no vol mai dir, només diu i prou, sense més voltes.

Sense un objectiu vivim desenfocats.

Sense trobar sentit a la vida, sense fer el que ens fa feliços, només vivim en la boira.

4 comentaris:

cantireta ha dit...

Amb les teves ironies contrastades, ets la galeta que ara acompanya el meu cafè.

Bravo!

Helena Bonals ha dit...

Bravo pel Ponç Pons! S'entén força i encara es pot interpretar una mica.

Relatus ha dit...

M'agraden totes però sobretot"interpretar és crear".

Helena Bonals ha dit...

Loreto,
no m'agradaria tant d'interpretar si no m'ho cregués!