UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 8 de març de 2015

Doble

difícil reconèixer-se a vegades,
quan hi ha hagut tantes expedicions
-nous paradisos a vessar de llum;
davallant averns i llepant tenebra-,
tantes descobertes en tan poc temps
-impensats països interiors-,
que l'home de l'espill no és el mateix
que l'individu que admirat el fita.

impossible conèixer-se a vegades,
quan l'ull no arriba a desxifrar l'estranya
ganyota que ara somriu dins l'espill.

BARBERÀ, Elies dins Equilibrista

És difícil de reconèixer l'artista rere l'obra creada, a través de l'infern de cercar la inspiració i els "paradisos a vessar de llum" de trobar-la, "en tan poc temps", sempre a contrarellotge, trobant el seu món interior en el poema. El poeta és un doble de la persona, no és ben bé el mateix que el seu reflex admirat per aquell que el contempla. 

La veu poètica tampoc acaba d'entendre el que ella mateixa ha creat, el poeta és un vehicle de la poesia, s'acostuma a admetre. Gran metàfora, això del "doble".


2 comentaris:

Jordi Dorca ha dit...

costa, costa tot,
no solament els versos

Helena Bonals ha dit...

"Les coses no són fàcils per ningú" diuen els Antònia Font, Jordi.